Terapia infantil

Teràpia amb nens - Arbor Psicologia En Arbor-Psicologia hacemos terapia con niños/as teniendo en cuenta el contexto donde se encuentran. Eso quiere decir que, además de ver al niño/a, también se trabajará con los padres, entendiendo que en estas edades la familia es lo más importante y, por tanto, es quien más puede ayudarle. Si es necesario, el psicólogo también hablará con la escuela (los contactos telefónicos o presenciales siempre se pactarán con los padres), profesor particular, monitores, etc. Se hará todo lo que convenga, dentro de la  disciplina de la Psicología, para ayudar de la mejor manera posible al niño/a.. Teràpia amb nens - Arbor PsicologiaLos principales problemas que evaluamos y tratamos son los siguientes:

  • Depresión, tristeza, baja autoestima e irritabilidad
  • Pérdidas, duelos por muerte de personas cercanas
  • Separación de los padres
  • Trastornos de conducta, agresividad, conducta desafiante (no aceptación de límites, baja tolerancia a la frustración, etc.)
  • Trastornos del sueño (terrores nocturnos, insomnio)
  • Ansiedad y fobias
  • Conductas obsesivas y/o compulsivas
  • Enuresis – encopresis (control de los esfínteres, etc.)
  • Maltrato infantil y abuso sexual
  • Dificultades en las habilidades socio-emocionales (resolver conflictos, aceptar críticas, etc.)
  • Acoso escolar (bulling)
  • Atención psicoeducativa para padres y madres
  • Reeducaciones psicopedagógicas
  • Trastorno por déficit de atención (con o sin hiperactividad)
  • Trastornos psicosomáticos (síntomas físicos de origen psicológico)

 DEPRESSIÓ, TRISTESA

S’ha de tenir en compte que durant l’etapa infantil hi ha molts canvis i pèrdues importants (deixar d’alimentar-se del pit de la mare, anar a l’escola bressol i no estar amb els pares, dormir sol/a, aprenentatges nous, hàbits que es van consolidant, etc.). Per tant, és una etapa on l’infant pot sentir-se a moments sol, desemparat, amb dificultats per afrontar els canvis, etc. i depenent de diferents factors (característiques individuals, relacions familiars, edat, etc.), si aquestes pèrdues no s’elaboren adequadament, poden donar lloc a una depressió infantil.

 

Alguns dels símptomes de depressió infantil són els següents: baix estat d’ànim, pèrdua o increment de la gana, dificultats per a concentrar-se a l’escola, insomni, agitació psicomotora, fatiga, pèrdua de l’interès per a experimentar plaer, aïllament social, desmotivació per jugar o relacionar-se amb els companys, autocrítica o culpa excessiva, pensaments persistents sobre la mort o el suïcidi, sentiment d’avorriment i cansament, que es senti maldestre a nivell motor, sentiments de desvalorització (que ell/a mateix/a es descrigui dient, per exemple, “això no ho puc fer, jo sóc així…”), sentiments de sentir-se poc estimat/da, deixadesa quant a la cura del propi cos (poc interès per a tenir una aparença física agradable, no rentar-se, etc.) dels seus objectes personals (perd les coses, se les deixa, etc.), etc.

 

Sovint l’infant mostra la seva depressió en forma de malaltia orgànica/física; existeix una relació entre el seu estat afectiu i el corporal. Pot ser, doncs, que l’infant tingui mals de cap freqüentment, mals de panxa, problemes estomacals a l’hora de digerir el menjar i que pugui menjar o bé massa o massa poc, trastorns del son (insomni o ganes de dormir massa), etc. Aquests símptomes físics són senyals que poden indicar l’estat psicològic de l’infant.

 

S’ha de tenir en compte que la depressió infantil es mostra de manera diferent que la depressió en un adult. Per tant, és habitual que alguns pares triguin a prendre consciència de la depressió del seu fill/a, ja que els símptomes que mostra no ho semblen indicar, com succeeix en el cas de la depressió emmascarada, en què els nens i nenes poden mostrar agressivitat i problemes de conducta. Per tant, qualsevol canvi important o actitud diferent que s’observi en un infant és important tenir-la en compte i si és necessari consultar a un/a psicòleg/a especialitzat/da.